Bàlitx
El camí surt del Mirador de les Barques, sobre el port de Sòller. El poble amb fonètica i lèxic clarament francès que és resultat dels intercanvis comercials amb França. Coses de l’aïllament, de fet una cosa semblant passava a Cadaqués, que es tenia més relació amb llocs llunyans a través del mar que no pas amb les poblacions de darrera la muntanya.
Em van fer gràcia alguns dels exemples que posava el Tomàs. “Vaig anar a promenar a prop de la gara” per “ vaig anar a passejar a prop de l’estació”. I amb les “r” fetes “g”, clar. Genial.
I el camí que passava constantment entre oliveres. Amb els troncs envellits sota el pas de centenars d’anys.
Bàlitx d'Enmig. En runes.
Els camins de pedra en sec. Conservats i agradables de resseguir. Imagino que quan eren la única via de comunicació disponible i calia fer-los amb matxos i mules no es veien tant bonics. Els temps canvien.
Bàlitx dd'Avall. En ple funcionament com a casa rural. Un suc de taronja acabat de fet i alguns detalls interessants penjats per les parets.
0 Comments:
Post a Comment
<< Home