Mallorca : Setmana Santa del 2005: April 2005

Castell de Bellver

Bellver i la seva planta circular. Era la segona vegada que hi pujava. A mesura que passen els anys tens més i més la sensació que el creixement de Palma no s’aturarà.

Catedral de Palma

Una passejada per Palma una tarda amb sol. Més enllà de la catedral m’atrauen els carrerons medievals que hi ha darrera. Potser per la imatge del Call, quelcom que imaginava llunyà en el temps. Tant llunyà com el temps que fa que el Cresques Abraham va seure-hi per il.luminar el seu mapa. No imaginava que a l’endemà la conversa amb el Tomàs apropés fins a l’actualitat el món dels xuetes. Les dues coses van ser una sorpresa. Tant l’actualitat dels xuetes com les converses amb el Tomàs.

No havia entrat mai dins la Catedral. Era a la tarda i els jocs de llum travessant els vitralls creaven un entorn de policromia. Un clar exemple de la llum i la construcció gòtica.

I aquesta imatge una de les possibilitats del tractament digital. Recordo el temps en què fèiem mosaics d’imatges amb tisores i cola. La facilitat actual de les panoràmiques dóna peu a noves idees.

L'ermita de la Victòria

Pràcticament la primera xerrada del Tomàs. A part de les que havia iniciat a l’autocar. L’ermita de la Victòria amb les seves històries de batalles del passat.

I un picaporta amb un fons de fusta interessant.

Sa Penya Roja

Primera excursió, Sa Penya Roja. (rotja en fonètica de Mallorca). Un camí a mig aire de la costa amb Formentor al fons.

El camí tenia trossos força penjats i espectaculars. Com aquest, en el que calia passar per un fals túnel.

Sa Talaia d'Alcùdia

Sa Talaia d’Alcúdia. Una pujada de menys d’una hora fins a un turó situat sobre Alcúdia i Pollença.
I parlant de Pollença i el seu parlar. La utilització del “ho” en lloc de “es” mallorquí o el “el” nostre. Com a resultat “ho pi de Formentor” com a forma original de” El pi de Formentor”.

Coves d'Artà

Era la segona vegada que entrava a les coves. Tenen formes molt interessants, més que l’espectacle àudiovisual de l’interior que sembla que vulgui estirar més el braç que la màniga.
I la zona de les campanes amb la seva peculiar sonoritat.

Bàlitx

El camí surt del Mirador de les Barques, sobre el port de Sòller. El poble amb fonètica i lèxic clarament francès que és resultat dels intercanvis comercials amb França. Coses de l’aïllament, de fet una cosa semblant passava a Cadaqués, que es tenia més relació amb llocs llunyans a través del mar que no pas amb les poblacions de darrera la muntanya.
Em van fer gràcia alguns dels exemples que posava el Tomàs. “Vaig anar a promenar a prop de la gara” per “ vaig anar a passejar a prop de l’estació”. I amb les “r” fetes “g”, clar. Genial.

I el camí que passava constantment entre oliveres. Amb els troncs envellits sota el pas de centenars d’anys.

Bàlitx d'Enmig. En runes.

Els camins de pedra en sec. Conservats i agradables de resseguir. Imagino que quan eren la única via de comunicació disponible i calia fer-los amb matxos i mules no es veien tant bonics. Els temps canvien.

Bàlitx dd'Avall. En ple funcionament com a casa rural. Un suc de taronja acabat de fet i alguns detalls interessants penjats per les parets.

Camí de Sa Costera

Les cases de sa Costera.

El camí. Estret i sinuós va resseguint durant unes hores a mitja alçada sobre el mar.

Font des Verger

La font. Sembla una mica increïble que pugui sorgir aquest doll d’aigua arran de mar. I en un espai encara força verge. Amb la captació d’aigua que ja està començada segurament canviarà, però.

La fàbrica arran d’aigua que aprofitava la força de l’aigua per a fer electricitat. Curiós.

Puigmajor - Torrent de Pareis

A l'arribar al final del camí de sa Costera s’havia aixecat definitivament la boira i es veia el Puigmajor. Encara amb alguna clapa de neu. Quelcom ben extrany i escadusser.

Es Pa de Figa i es Queixalot des de la cala Tuent.

Vam arribar al torrent de Pareis a la tarda. Les parets de roca ja en contrallum, però encara amb alguna entrada de sol interessant.